N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Alcúdia
425
III
Que és de ditxós un fadrí
qui sega amb s’enamorada,
perque, quan la veu cansada,
cantant la pot devertir!
Ja sé que tu diràs sempre
que estàs més rica que jo,
però no m’espanta això;
si un mencaba, s’altre augmentaba.
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?