Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
Assonant
35
IV
Que de pena, que de pena
tengueren los mariners
com llegiren los papers
que era morta la sirena!
A la una, canta es gall;
a les dues, sa gallina;
a les tres, es rossinyol;
i a les quatre, ja és de dia.
Es nostro rector té ganes
-jo no sé si ho lograrà-
que enguany, en temps de segar,
no cantin cançons profanes.