Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Pos sa mà a’s foc i no em crem;
tot n’és causa voler bé.
Cossiol i claveller,
jo tot ho guard p’En Guiem.
Val més un trebaiador
mentres que sigui honrat,
que no un cap esflorat,
maldament sigui senyor.