’Vui per mi, demà per tu,
la mort no serva respecte.
A tothom trobes defecte
i tu en tens més que ningú.
A s’aujub de s’Heretat
jo m’hi vaig rentar sa cara
i bruta la duia encara
de tant que havia plorat.
Em pens que tornaré loca
de tanta d’amor com duc!
Jo tenc es cap que no puc
dur-lo així com pertoca.