Jo som estat cavaller
d’es marquès de la Romana.
Si la jove no m’engana,
me pens qu m’hi casaré.
Jo tenc una pena gran
de no porer-te servir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos puguem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.
Ses gracis te’n puc donar,
de ses vellanes que has duites:
totes són estades buides,
no n’he pogudes menjar.