Si dius que som mostatxuda,
amb dos doblers n’eixiré:
emperò sa teva xuia
de cent en cent anys revé.
Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
Madò Pou veia s’engata;
sa fia s’encalenteix.
¿Voleu que us digui com és
que es moix agafa sa rata?