Si grandia he vengut,
no he feta gaire falta:
som afinat un puput
damunt s’esquena d’un altre.
No voldria haver de veure
que altri de tu comandàs;
de ta mare no en faç cas;
tu ets seva, i l’has de creure.
Oh Bellveure, que ets de lluny!
Si jo et poria acostar,
seria com qui posar
un poc d’oli en es llum.