Plorava! Saps que plorava! I no tenia consol, perque veia que es reol, sense fer vent, s’engronsava.
Pa
Sant Joan
Garrida, mala és l’ausència, les penes terribles són; an es trebais d’aquest món prenguem-los amb paciència.
Bona vida té un ca si li donen menjar d’hora; bona vida té una dona si la deixen comandar.
Un Toni i un Pere-Antoni vénen a festejar-mè; forçat ho hauré de ser, devota de Sant Antoni!
