¿Vols veure si visc fundada
de l’amor si m’abràs?
Que sa terra per on pas,
tota roman socorrada,
i ets abres que fan flamada.
I si no ho creus, estimada,
surt de fora i ho veuràs.

Maria la vui, Maria;
Maria la vui per mi,
que, si no l’alcanç Maria,
pus tost romandré fadrí.

En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.