Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.

Mata, pimpoll i figuera,
aladern i garrover,
uiastre, estepa i noguer,
romaní, murta i prunera,
i un bot d’aufabeguera.
Ferma es ramell; ja està bé.

Set anys, nou mesos i dies
esclau del Rei vaig estar
per aprendre de sonar
es grai de ses xeremies.