Nicolau, deixa anar això de festejar N’Antonina, que duu botonada d’or, davantal de mussolina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joiells
Artà
184
II
Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.
Dones de Biniatroi pugen a dalt es terrat i diuen a s’estimat: -Si no em vols, idoi! idoi!
Quan me duguereu sa nova que m’havia d’embarcar, jo guardava bestiar dins Morell de Sa Canova.