En vint dies vaig menjar
seixanta vegades faves:
es dematí, de trempades;
es migdia, de cuinades,
i es vespre de recaufades:
això era per mudar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Binissalem
Núm de glosa
774
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
¿Què hem de fer de ses botelles?
Ja no hi ha què posar-hí.
Si se corre gens de vi,
és pitjor que vinagrelles.
Amb sos corns i ses esquelles
sortirem d’aqueix camí.
-Regala’t de mon regalo,
jo també em regalaré.
-¿Com és possible, mon bé,
que em puga regalar bé,
i vós sou lo meu regalo?
Tradicionari de Mallorca
