Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.
Aigordent, que ets de garrida
si no em feies beure es seny!
O m’espenyes o t’espeny;
o em mates o em dónes vida.
Mon avi, vós ja sou vei
i teniu l’art furiós;
bo seria escorxar-vós
i fer varques de sa pell.