Una mare plora i diu:
Nou mesos com l’he portat,
i ara qui l’he arribat
a galliner, el me preniu!

Com veig que me n’he d’anar
i la diada s’acosta!
Voldria que s’amor vostra
no em fos negada, en tornar.

-Mestre, jo som de passada,
escoltau i oireu:
d’aquesta olla, ¿què en voleu,
si no vessa o és foradada?
-De s’olla que té en ses mans
quatre doblers m’ha de dar,
o si no, la deix estar,
i tan amics com abans.
-S’olla que tenc en ses mans,
mestre, jo vos ne don dos,
que hi ha altres venedors
a on puc anar a comprar,
i no és forçat que el capellà,
mestre, s’hagi d’armar amb vós.