Margalida, bona nit;
jo me’n vaig a la ribera
que un mariner m’hi espera
i mos hem d’embarcar anit.
A la una, em demanaren;
a les dues, va vaig dir “sí”;
a les tres me publicaren;
a les quatre, me casí
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaven.
Adiós, amor passada!
¿Que ja no us entreteniu?
Tanta amor com me teniu,
¿tota ja l’heu olvidada?