Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Un fadrinet amoròs,
com hi comença a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
I, com hi ha un any o dos,
ja muda de poceir,
i s’atreveix a di-lí:
-¿Voleu que romangui aquí,
bona amor, i jauré amb vós?
I ella respon amorós:
-Estimat, si fos per mi,
ja us hauria dit que sí.
Emperò hem d’advertir
a los nostros superiors.
Lo que hem de fer: esposar-mós,
i llevarem es que dir.