Sant Antoni gloriós,
gloriós que no ho puc dir!
Tot es suc de can Gustí
no basta per noltros dos.

A Madrid hi ha una dama qui ha fets els nou-cents anys
i totes les véies reien i les véies reien tant!
S’empolaina i se pentina com una noia a quinze anys;
s’ensabona bé la cara i se mira en el mirai.
I com surt a la finestra, veu passar un estudiant.
-Estudiant, si em volies, te faria un ric marxant.
Tenc una guarda d’auveies qui pel camp van pasturant.
També tenc les sales plenes de la collita d’enguany.-
Ja se’n va a ca el notari i allà testament ne fa;
el notari de la véia només tenia un queixal.
Com surten de ca el notari, cap a l’esglèsia se’n van,
l’acompanyament darrere amb la música sonant.
El dilluns feren les noces i el dimarts feren el ball,
i el dimecres cau malalta i el dijous l’enterro li fan.
L’estudiant va darrere amb un fabiol sonant.
Amb els diners de la véia en troba una de quinze anys!

La bardissa no és tan alta
que no puga botar-lè;
el qui té amor i voler,
de qualsevol penyal salta.