Sa mare, que és sa més veia, va tenir es trebai més gros: no va sebre cinar arròs sense posar-hi canyella.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Arròs
Artà
709
III
En es carrer de ses Roques un convent hi varen fer per tancar-hi ses al•lotes que monges se volen fer.
Passa la mar i no se banya, i no té boca i parla. Una carta.
Sa meva sang donaria colada dins un ribell per regar aquest clavell, si falta d’aigo tenia.
