A matances som anada
i m’han donat pa pudent;
si no em donen sa pesseta,
ho diré a s’ajuntament.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sopar de matances
Campanet
697
III
En acabar de segar,
de sa fauç faré dos trossos,
perque tenc tots los meus ossos
qui no es poren doblegar.
Tenc un bony
a un genoi.
-¿Que és molt gros?
- Com un ciuró.
-¿Raja molt?
-Un ribelló.
-Ta mare, ¿on és?
-A Binifaldó.
-¿A què fer?
-A trempar riaies.
-¿Vols que en trempem tu i jo?
Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.