Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.

-Un abre borrer mereix
de sa terra arrancar-ló,
perque xupa sa llecor
an aquell que produeix.
-Bernat, aquesta ja em basta:
casi m’has tocat es lleu.
Lo que m’has dit no em sap greu,
perque a la vinya de Déu
hi ha ceps de tota casta..

A dins una olla cruiada
ja no hi cuinen caragols.
Tu t’estufes que no em vols,
i jo no t’he demanada.