¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Artà
198
III
Tothom du pretensió,
i jo també duc sa meva.
Tu pretens que sa sang teva
és tan bona com sa meva,
i jo de que la tenc millor.
Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.