Jo tenc unes castanyoles
fetes de pic de martell,
de mon avi, al cel sia ell.
Gos un sou que no else sones.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Castanyoles
Artà
783
II
-¿No m’heu vista sa cabrida
estelada, morro blanc?
-A’s cap damunt d’es barranc
En Moret meu l’ha aglapida.
Amb es dit gros i es d’enmig
se fa un anell
que enganxa es pestell;
i just mancarà
sa sang de llumeta
molt molt calenteta,
i per a Tots-Sants
farem sa bufeta.
Fer bunyols de forat i coure’ls dins oli bullent.
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.