Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Artà
596
III
S’aigo fresca fa bon ui
i s’enteniment reposa;
al•lota, cara de rosa:
si tu em vols, jo també et vui.
A Ciutat hi ha mossons
qui duen guants tot lo dia,
en esser devers migdia
es gat jeu dins es fogons.
I a Sineu n’hi ha molts
qui ja los fan companyia.
Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.