Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.

¿Saps què voldria de tu,
si pel cas vas a una altra?
Que si saps de mi cap falta
no la digues a ningú.
Tu ja saps el món què du…
Jo n’estaria malalta!

Tu n’ets de les més hermoses
que en el món hi pugui haver.
Si Déu me dava poder,
faria per posar-tè
un castell que fos ben ple
de perletes precioses
i persones agradoses
que anassen a adorar-tè.