Fins a migdia el sol puja;

Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Artà

Núm de glosa

596

Volum

III

Altres cançons relacionades

N’heu segat una escarada
i no us heu tret es gipó.
L’any qui ve estareu millor,
que engronsareu un minyó
a s’ombra d’una teulada.

Mai he passada més gala
que es dia que em vaig casar;
vaig amollar es bestiar:
que par qui té por de tala!

Ses paraules que m’has dades
són com les flors d’ametler,
que surten dins es gener
i no arriben a paner
ni les se mengen torrades.