Hermosa i polida anau,
gentil flor de galania;
per rallar amb vós, aniria
set anys i vint-i-un dia
per damunt punxes de clau.
Si jo tenia tabac
i sa pipa d’es rector
ja me’n niria, Senyor,
d’aquest món assaciat.
Per sa finestra sorties
solament per rallar amb mi.
No ho faries ara així!
No ho digues, que mentiries!