Un aucell de branca en branca
boteja i va generós.
Estimat, ausent de vós,
tota s’alegria em manca.
D’es condemnats d’infern sé
que pena los fan passar,
però no los fan segar
civada curta; estan bé.
Ses cançons de quatre mots,
que ho són, de guapes i fines!
I s’estil de ses fadrines
és donar esperança a tots.