Altres cançons relacionades
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
D’es condemnats d’infern sé
que pena los fan passar,
però no los fan segar
civada curta; estan bé.
Ses cançons de quatre mots,
que ho són, de guapes i fines!
I s’estil de ses fadrines
és donar esperança a tots.
Tradicionari de Mallorca
