Un jove desmenjadot
que tenia un poc de gana,
se menjà, una vegada,
quinze terces de cuixot.
Perque encara ho trobà poc,
vénga una cuixa salada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bona gana. Desmenjament
Deià
158
III
Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.
’Fanyau-vos, espigoleres,
’fanyau-vos a espigolar,
perque com l’amo vendrà
no vos diga malfeneres.
Menjaria figues seques,
i d’estiu en sé secar.
Un pobre que compra es pa
deu fer ses llesques primetes.