Un frare damunt sa trona
sempre explica la raó.
No hi ha animal més traïdor,
en el món, que és una dona.

A Ca’s Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
N’Antonina Rosseiona.
Quan jo vaig sentir tocar
sa campaneta petita:
-Ai!, Senyor, quina visita
que N’Antonina tendrà!-
Quan jo vaig sentir tocar
sa campana i es colís,
es colís sonava allà
i encara com qui el sentís.
Que de trist va essre aquell dia;
que de trist va esser per mi,
com me varen venir a dir
que s’al•lota se moria!
Vaig acabar s’alegria;
no n’he tornada tenir.
Més pena em fé sa mareta
l’hora que vaig arribar,
que em va dir:-Sebastià,
ja és morta sa meva amor,
i ara no hi tenc cap feina.
Se va morir en diumenge
quan sortien d’es sermó.

Sa beata Malandrina,
quan no té talent d’arròs,
per mortificar es seu cos
li maten una gallina.