Margalida, t’ho vui dir
i no t’ha de sebre greu:
que en Miquel ha d’esser es teu
fins a l’hora de morir.
Un dia jo anava en rauja
i duia un ramell polit,
i una al•lota el me va veure
i em va fer: xit-xiri-xit!
Ma sogra, ¿que estau malalta,
o duis malíci’ de lluny?
En llevar sa gorra a un,
ja la posau a un altre.