Jo som l’Arca de Noè
que em passeig per dins la vila,
i també per fora vila
si qualque pic me convé.
En esser dins es combat,
atacau i dau baiona,
que, si matau, Déu perdona,
i si moriu, sou salvat.
Mon cor se fon com la lluna
com ve que és es quart minvant;
i vós, polit diamant,
us burlau d’un ignorant
que no ha fet maldat ninguna.