Par que sigueu la sirena
qui va per la mar cantant.
I jo vaig pel mon pensant
amb un gros dolorós plant
sentint dolorosa pena.
Som s’homo més venturós
que hi pugui haver dins Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Tot siga del qui bé vol,
i vós ja seríeu meva.
Jo vos trob, ‘moreta meva,
més garridoia que es sol.