Es capellans volen ous
i gallines amb salseta,
i ses misses a pesseta
i qualcuna a set ous.
Sa veritat la dic tota,
voldria que Déu ho fes:
lo que menjaré, caigués,
fii meu, dins sa teva boca.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!