Aigordent, que ets de garrida
si no em feies beure es seny!
O m’espenyes o t’espeny;
o em mates o em dónes vida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Aiguardent
Binissalem
467
III
S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!
Ramell de sabiduria,
sense tu no puc estar,
i a la fi me’n prendrà
com un que se’n va a captar,
i, com prou l’han fet penar,
li diuen: “Un altre dia!”
Em vénen a demanar
d’on rebeu tantes honors.
De llista de dos i dos,
en duen sinó es senyors
o es qui vénen d’alta mà.