Aigordent, que ets de garrida
si no em feies beure es seny!
O m’espenyes o t’espeny;
o em mates o em dónes vida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Aiguardent
Binissalem
467
III
¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.
-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!
Sa meva al•lota passada
no em mira, en encontrar-mè.
Jo li he de dir, en veure-lè,
si gens d’honra li he llevada,
que se demostra picada
la jove, i no sap de què.