Tenc s’amor tan estil•lada
com s’aigo d’un safareig;
tant si et veig com si no et veig,
en tu jo la tenc posada.
No és ric qui té hasienda
ni aquell qui té diners;
sa tranquilidat val més
que deu mil duros de renda.
Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.