D’es cantó de Can Moranta
fins en es de can Sisac,
sempre del món he trobat
que es fadrins hi feien falta.
Quin dia serà aquell dia,
aquell dia venturós,
que tu me diràs “espòs”
i jo et diré “esposa mia”!
Encara que l’amo em diga:
-Baix i arreu, andritxol-,
sempre hi ha qualque redol
que no tai sinó s’espiga.