Qui es diumenge agafa gats,
tot sol los ha d’escorxar
i no li aiden a tirar
maldament tengui criats.
Qui es diumenge no té mal,
com ets al•lots per jugar
hauria mester esclafar
es cap amb una destral.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Gateres. Gats
Poble
Campanet
Núm de glosa
459
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo trepitjaria arena
vuit dies de dia i nit
per alcançar – Ja ho he dit –
aquest cosset tan garrit
que posseeix Na Magdalena.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.
Tradicionari de Mallorca
