A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.
No et descalcis ni et despuis
que no estigues ben tancada,
basta i prou hages estada
sa nineta d’es meus uis.
Sa meva dona és Juana,
Juana, per servir-vós,
oh clavell blanc i hermós
de color de la maçana!