Qui està malalt i s’hi dóna, ell mateix se du a la mort: això és sa més trista sort que pot tenir una persona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mort
Sant Joan
352
III
Jo la festseig tavernera per ses tasses que em pot dar; però, en ´ver-me de casar, me’n vaig a s’amor primera.
Enmig de sa plaça caigué sa lluna: se’n feren quatre parts i tu n’ets una.
Bon carai per ses qui filen! Per ses qui no filen, dos! Ai, mu mare, filau vós, que ses fadrines no filen.