Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mort
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
352
Volum
III
Altres cançons relacionades
Set anys llogat vaig estar
que l’amo em poria vendre,
i en tant de temps vaig aprendre
de fènyer un pa amb cada mà.
D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Jo tenc lo meu bé que està
llogat per coranta sous
i mena un parei de bous
de l’amo d’es Revellar.
Tradicionari de Mallorca
