Jo me seny amb sa mà dreta
perque sé que a Déu agrad.
¿Vós que sou s’enamorat
d’aquesta Purissimeta?

Com fórem dins la badia,
que mos n’anàvem en cós,
plorant vos deia “adiós”
d’es cap d’es moll l’amor mia.

Com s’estimat se sainà,
jo havia de fer bugada.
S’aigo d’ets uis me bastà
per rentar i per passar,
per lleixiu i lleixivada;
i una gerra escollada
que encara en va sobrar;
i un poc que en va vessar,
si no hagués anat a mar,
tota la Ciutat negava.