Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mort
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
352
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Porreres ja ho sabeu,
que sa gent és bobiana:
tres pics per una milana
tragueren la Vera-creu.
S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.
Mu mare, ¿vós que no veis
que un poc massa us heu torbada?
Perque, com m’heu avisada,
som estada enamorada
fins a sa rel d’es cabeis;
i ara dar-me conseis
és com si daven remeis
a persona sepultada.
Tradicionari de Mallorca
