Adiós, estel del dia
rodat d’estrelles brillants!
No hi haurà manyes bastants,
tinta ni paper ni mans
per escriure, si us alcanç,
es goig que tendré aquell dia.
¿Qué et pensaves tornar-hí
blanca com la flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Quan me diuen que ets dolent,
faç una riaia fresca.
Jo no crec que amb tu patesca;
i si patesc, hi consent.