¿Et recorda, Rossinyola,
es temps que jo et festejava,
que ta mare no et deixava
rallant amb mi tota sola?
Mare de Déu, bon ventet
damunt s’era de Maià:
dues hores a passar
s’estimat ja tendrà net.
Perdonau de la tardança
del temps que no som vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.