Tu n’ets el minyonet meu,
tu n’ets el minyonet d’or,
tu n’ets el major tresor
que per mi n’ha creat Déu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De bressol
Sant Joan
22
III
Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!
Ses dones d’Alaró ploren
perque es soldats se’n ’niran.
¿Encara hi són i ja ploren?
Què faran quan no hi seran!
En Pau Batlino va a missa,
i, d’empegueït que està,
dotze pareis manllevà
per honrar-li sa païssa.