Garrida, en la mà tenguéreu
la canya per a pescar
i el peix a la pesquera,
no el sabéreu agafar.

Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.

Quantes n’hi ha de casades
que haurien mester garrot!
Per a Pasco volen xot
i no saben fer panades.