Un vespre, devers la una,
quan me’n vaig anar a colgar,
jo vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna.
De ses dues, n’hi ha una
qui es `midó li sortí clar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Emmidonar
Sant Joan
103
II
Jugant a estira i amolla,
amb mi, no guanyaràs res.
Perque ho tengues per entès:
du recapte a sa teva olla.
Amaga’t, ennigulada,
no em faces ombra a sa busca.
Si has d’amollar una brusca,
amolla-la de vetlada.
(Figura que ho diu un rellotge de sol).
Na Maria d’es Mosquer,
enguany s’és feta cartera.
Tot quant té ho dóna a espera
i no guanya cap dobler.