Un vespre, devers la una,
quan me’n vaig anar a colgar,
jo vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna.
De ses dues, n’hi ha una
qui es `midó li sortí clar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Emmidonar
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Garrida, la gent ja ho diu:
de xerafí teniu cara.
Com vos mira, es sol se para,
de la blancor que teniu.
Cada pic que miraré
devers Consolació
i no us veuré, bona amor,
a plorar me posaré.
Me diuen: “Mira Solanda”.
Jo estim més mirar Son Gual:
d’amor hi tenc un cadafal
que és més alt que es Puig de Randa.
Tradicionari de Mallorca
