S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Sant Joan
Cos humà, Festeig, Peripècia, Soledat, Tristor
7a7b77b7a
Consonant
5
180
I
38
Si us torbau una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
que jo li podré explicar
l'hi diré tal com me sent.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.