Es batle de Son Servera,
com du sa vara en ses mans,
a homos casats i bergants
los fa anar amb sos peus més plans
que qualsevol rutló d’era.

Jo no sé es teus vells per què
han pres empenyo tan fort
que no deixen prendre port
a la nau de mon voler.
Teu som, meva has d’esser;
serva’t forta, que em serv fort.

Temps era temps
que Marta filava,
i ara ja no fila
ni fa cap fuada.