Com jo era al•lot petit
que em menaven per sa mà,
de tu em vaig enamorar
i no t’ho havia dit
perque estava empegueït
de tan jove festejar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Declaració, Festeig, Infantesa, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
2430
Volum
I
Núm de pàgina
146
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
