Cunyades, sogres i nores,
n’haurien de fer un foc
que cremàs a poc a poc
i que duràs moltes hores.

Adiós, gambes d’es port!
Adiós, oh peix d’algar!
Adiós! Me n’he d’anar
de tot, i m’he n’aconhort.

Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.