No em pensava jo que tu,
com te veia per ses places,
amb un viudo te casasses
quan no l’ha volgut ningú.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Deià
1839
III
Tanta alegria m’has dada,
Juan, quan has arribat,
que si hagués ressuscitat
mu mare que està enterrada.
A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.
Ses pobiletes són guapes
perque duen heretat:
jo ho puc dir, que en som passat,
que n’hi ha moltes de flaques.