No em pensava jo que tu,
com te veia per ses places,
amb un viudo te casasses
quan no l’ha volgut ningú.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Deià
1839
III
A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Com va esser dins Barcelona,
li posaren uns esclops
i uns guardapits amb flocs
taiats en punta redona.
Festejador d’amagat
no el vui a dins terra meva:
qui té amor que el desespera,
molt prompte s’ha declarat.