D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vellesa
Poble
Campos
Núm de glosa
111
Volum
III
Altres cançons relacionades
No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Jo som estat a Costitx,
a Maó i a Mercadal.
¿No sabeu que Na Queixal
va anar a voltar p’es corral
per no passar-mos pe’s mig?
Noltros vàrem néixer a Campos
i tots ho som, campaners;
n’hi ha qui són de la vila
i d’altres foravilers.
Tradicionari de Mallorca
