Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
Com veig, Senyor, que he pecat,
davant no us gos comparèixer;
no mireu lo seu merèixer:
mirau la vostra bondat.
Pere Riutort, ¿qui t’ha mort?
Respon; sa justíci’ et crida.
Si tu tenies sa vida
tan segura com la mort!