Com vaig sentir ses campanes
que tocaven per mon bé,
es meu cor un salt va fer,
qui en tot es temps que viuré
no tendré ses colors sanes.
En anar a Ciutat duré
unes forques forasteres
per penjar ses baladreres
que tenc en es meu carrer.
Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!