Festejava a So Na Moixa
a veinat de Son Suau,
i sa possessió és més gran
que es terme de Valldemossa.

Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Si jo cada instant pogués
veure’t, no estaria una hora.

Dalt una muntanya,
alegre hi viuria,
perquè cada dia
vos veia, guilana.
Vos veia, guilana,
amb tal resplandor,
ai! ’moreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
que si vos torbau,
no em trobareu viu!
No em trobareu viu,
perque seré mort
Per una donzella,
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir jo per vós,
clavellet hermós,
i d’altri siau!
I d’altri siau
per un interés!
Qui dóna alegria
no són els diners.