Cadascú en es redol seu,
que procuri fer bondat;
que entrar a l’eternidat,
si mos troben en pecat,
sé cert que mos sabrà greu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bondat. Maldat
Llucmajor
539
III
Quan l’enterren, tot son plors:
“Adiós, ma companyia!”
I el sendemà ja aniria
carregadeta de flors.
El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!
Un temple amb dotze pilars:
cada pilar, trenta columnes,
i cada columna té blanc i negre.
L’any.