S’altre vespre, galant rosa,
¿creuràs que et vaig somiar
com si et ‘gués tenguda ja
a dins es llit per esposa?
Per verba, fan es roters
un qualsevol estropici,
bé saben que es perjudici
el volen pagar amb doblers.
Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.