Da’m ses mans, farem ses paus.
Massa ja mos n’hem retretes.
Te n’he fetes, me n’has fetes:
porem dir que estam cabals.
Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
¿Quin abre en el món hi ha
que té la llenya dolenta
i dalt sa fuia sustenta
fruita bona de menjar?
La figuera de moro.