Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Si s’ennigula i no plou,
s’ennigulada és borrera;
ja diràs a sa Ferrera
que En Pep Balaguer la vol.
De sa civada em queixava
perque era curta d’un cap:
com vàrem esser en es blat,
sa meva fauç no taiava.