No em véngues pus amb cançons;
arregla’t així com pugues.
Lo que em deus, vui que m’ho dugues.
No posasses messions!
Quan arribarà aquell dia
que jo tot sol poré dir
sense permís dels teus pares:
-Vaja, si anam a dormir!
A s’aujub de s’Heretat
jo m’hi vaig rentar sa cara
i bruta la duia encara
de tant que havia plorat.