No em véngues pus amb cançons;
arregla’t així com pugues.
Lo que em deus, vui que m’ho dugues.
No posasses messions!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comerç. Cobrances. Pagaments
Poble
Artà
Núm de glosa
0
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Com de tu em vaig despedir,
el meu cor tronava arrere
perquè duia més quimera
de quedar que de fugir.
- Nota punts i col•legeix;
jo te don sa raó clara:
un fii se menja son pare
dins sa panxa de sa mare.
Digue’m què pugi ser això.
-Això és bo d’endevinar:
dins l’església nostra mare,
com anam a combregar,
un prodigi veim obrar:
que es fii se menja son pare.
Tradicionari de Mallorca
